I perquè no?
No tots els dies arribo "aviat" a casa... i aviat em refereixo puntualment a les 20:15, tot una heroicitat per mi i que em provoca una extranya sensació al ser el primer dia de feina que tornes cap a casa amb horari d'estiu i temperatura d'hivern. És el que té ser inestable...
Una imatge de silenci: L'avi de Revolutionary Road baixant-se el wishper XL mentre li mengen l'orella a base de bé.
Una imatge de soroll: L'avi dels AC/DC escalfant la gola pel concert de demà.
Any zero AAC/DDC
dilluns, 30 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios:
Impossible is nothing!!
si senyor!! em pensava que no tornaria a veure aquest moment de retorn al blog!!olé!!
i recorda,
a les 19:00 al parking del puig!
el dia 0 ha llegadoooooo!!!;D
Ja era hora que tornessis.
Publica un comentari a l'entrada