dissabte, 10 de juliol del 2010

Visca Catalunya

dissabte, 10 de juliol del 2010 1
Som una Nació, Nosaltres Decidim!

Els Segadors

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

(tornada)

Els Segadors (versió tradicional)

Catalunya, comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

El gran comte d'Olivar
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra

contra tots els catalans.
Ja veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d'Arenes:

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
En Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

El pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra;

del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presència dels seus pares
deshonraven les donzelles.
Donaven part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

—Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n'hi torxen les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guardes que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren el Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó,
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra;

—On és vostre capità?
—On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre:

—Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes, catalans,
Que ens han declarat la guerra!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!



El Cant de la Senyera

(Tornada)

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Himne de Catalunya
Versió de Salvador Espriu

Si volíeu escoltar
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó
veritats pugen de pressa.

Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l'esperança.

Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d'encendre.

Esguardeu sempre endavant.
deixeu els plors endarrera.
Aixecat del fons del mar
el sol jove vermelleja.

Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta
àvida de cada solc
caminava l'ampla terra.

S'ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent
tramuntava la carena.

Dintre l'ordre de la llum
véiem resplendir la casa
que miràrem de guardar
quan desgovernaven lladres.

L'aire duia bon olor
de blant tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.

Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena
la vilesa de la por
que lligà la nostra llengua.

Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos els obrers
car és l'hora de la feina.

Desperteu-vos, gent del camp,
car és l'hora de la sega.


Himne de Catalunya
Versió de Ramon Pinyol


País meu, la falç al puny,
que la mar llança les messes!
Contra els murs la veu retruny!
Als coloms amargues veces!

El puny de l'urc
El puny de l'urc
dins les ombres espesses.
El puny de l'urc!

El martell damunt el foc.
per a aquests ferros l'enclusa.
Obre els dits, avia el roc!
Contra el torb, encén la brusa.

El mall, la falç,
el mall, la falç
i la flama que abrusa!
El mall, la falç.

Que flamegi la ciutat!
El bruit sord de la drecera
infla peus de llibertat.
Quatre rius encerclen l'era!

Batem el blat,
Batem el blat,
al vent de la bandera!
Batem el blat!