Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de setembre del 2010

Vers del Casament del Damià i la Noe

diumenge, 26 de setembre del 2010 1
VERS

BON DIA AMICS,
ESTEM AQUÍ REUNITS…
NO, NO, NO HAVIA DE COMENÇAR AIXÍ…
O AIXÒ ÉS EL QUE M’HAN DIT…

SENTIREU UNES PARAULES AMB UNA SOLA VEU,
PERÒ RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT,
EL QUE DIC NO NOMÉS ÉS MEU,
SURT DE MOLTS CORS QUE COMPARTEIXEN AMISTAT.

EN TAN POCA ESTONA NO PODRIA EXPLICAR,
TOTES LES VIVÈNCIES QUE EM VISCUT,
SIMPÀTIQUES, DIVERTIDES I PER OBLIDAR,
SENTIMENTALS, ÚNIQUES I AL LÍMIT DE L’ABSURD,
INTERESSANTS, INTRIGANTS I PER RECORDAR,
EMBAFARANTS, SURREALISTES I AMB MOLT DE SUC,
ADICTIVES, SOPRENENTS I PER TREMOLAR,
AMB TOTS MOLTES COSES I ALGUNES AMB CADASCÚ,

IMPEDIMENTS T’HAS TROBAT,
DE SALUT, SENTIMENTALS O EDUCATIUS,
PERÒ SEMPRE N’EM SORTIT VIUS,
I MAI ENS HAN SEPARAT.

DESDE PATIR EXTRANYES ENFERMETATS,
A CÒRRER COM UN ESPERITAT,
ET MEREIXES UN DICCIONARI APART,
AMB LES PARAULES QUE T’HAS INVENTAT.

UNA LLEGENDA EN EL BÀSQUET ET VAS TORNAR,
GRÀCIES A LA TEVA DEDICACIÓ,
UN EXPERT EN L’ART DE LA PROVOCACIÓ,
I AMB EL TEU COS EL PARQUET NETEJAR.

SUPERDOTAT D’IMAGINACIÓ,
NASCUT PEL MÓN AUDIOVISUAL,
SOCORRISTA PER CONVICCIÓ,
MULTIUSOS OCASIONAL.

UN GENTLEMAN AMB MOLTA “BARRA”,
TRAFICANT DE PELICULES PER ADULTS,
SORT QUE SEMPRE ERA CULPA DEL GARRA,
I ENS AJUDAVA A SALVAR EL CUL,
UNA PART PER ELL MOLT UTILITZADA,
EN ELS VIATGES, FENT-LI CLUCAR L’ULL.

T’EMPORTES UNA BONA PEÇA,
AMB UN COR QUE NO LI CAP AL PIT,
D’HUMOR SARCÀSTIC I PARAULES TOSQUES,
PERÒ ÉS LA GOTA QUE EL GOT NO VESSA,
QUE FA COMPLIR EL TEU DESIG,
PODER ACABAR EL TRENCACLOSQUES.
AMB UN RITME QUE NO ESTRESSA,
PER ARRIBAR AL FINAL DEL CAMÍ.

NO ET VENC PAS LA MOTO,
NI ET REGALO LES ORELLES,
ES QUE AQUEST NEN L’ADORO,
COM ALIMENTAT DE LES MEVES MAMELLES.

NO APRÈN QUI NO S’EQUIVOCA,
TOT I QUE PROVOQUI ALGUNA BUFOLLA,
DAVANT D’UNA DISTORSIÓ S’ENFOCA,
DAVANT D’UNA PUJADA ENCOLLA.

SON PARAULES DE LA MEVA BOCA,
PERÒ QUE COMPARTEIXEN TOTA AQUESTA COLLA,
D’UNA ESTIMACIÓ FERMA COM UNA ROCA,
JA ELS CONEIXES… AQUESTS ENERGÚMENS SÓN… LA ÒSTIA!

US PUC DESITJAR FELICITAT,
US PUC DESIJTAR AMOR,
US PUC DESITJAR FERTILITAT,
QUE US HO DESITJO DE TOT COR,
PERÒ AVUI SERÈ UNA MICA EGOISTA,
JA QUE M’ESTIC TORNANT UNA MICA TOU,
NO US DEMANARÉ TOTA UNA LLISTA,
NOMÉS QUE SIGUEU SENT COM SOU,
QUE NO OBLIDEU MAI LA NOSTRA AMISTAT,
I QUE SEMPRE ESTIGUEU AL NOSTRE COSTAT.

I PER ACABAR, M’AGRADARIA RECITAR CONJUNTAMENT AMB LOS “NIÑATOS DEL CORO” UN POEMA DEL GRAN RAFAEL DE LA GETTO:

CARAMBOLA A LA DERECHA!
CARAMBOLA A LA IZQUIERDA!
CARAMBOLA AL CENTRO!
LUCHA CONTRA LA TORMENTA!!!

dissabte, 13 de febrer del 2010

Majoria d'edat i emancipació

dissabte, 13 de febrer del 2010 2

dimecres, 17 de juny del 2009

Tool Box Obsession

dimecres, 17 de juny del 2009 3
Quina extranya obsessió tenim la majoria d'èssers humans maculins (coneguts habitualment com "tios") amb les Ferreteries, sobretot les macro a l'estil supermercat, molts prestatges i seccions, fins i tot amb carros de la compra esperant a l'entrada.

M'agrada disfrutar d'uns minuts de relax passejant entre els passadissos de la ferreteria, recorrent les diferents seccions que la composen. Pintura, electrònica, bombetes, animals de companyia, jardí, electrodomèstics, cortines, fusteria, mobiliari divers, material d'oficina, lavabo, cuina, llums, papereres, vaixella, cuberteria, complements, rellotges, cablejat, electricitat, roba de feina, aixetes,... i una enorme secció d'eines, trepants, tornavisos, claus, cintes, llanternes, "sierras de calar y lijadoras", coles de tot tipus,... i una de les coses que a tot "tio" com cal més l'apassiona, una bona caixa d'eines on poder-ho entaforar tot.

Així que avui he pogut disfrutar d'una visita complerta al disneyworld de les Ferreteries, a cal Diaz , per anar a buscar unes bombetes pel lavabo, una caixeta de Nespresso Roma i un llit pel Pelut (Oh! my Dog!). Tot i conèixer l'entorn pel qual em movia a la perfecció, i haver pujat a totes les atraccions infinitat de vegades, sempre tens aquella cosa de trobar quelcom inesperat que et faci dirigir inevitablement la vista cap a ell. Pura distracció!

Després de trobar les bombetes de recanvi, 4 de 60 W mate (important pel reflex), i aprovisionar-me bé per no patir en uns quants mesos, he estat decidint quin llit es mereixia el meu gos, a l'estil llitera militar, canapé abatible, suite d'hotel, mansió playboy amb mirallets al sostre o el que finalment he decidit...... el llit de matrimoni amb llençols florals modernistes per gossos!

Ho sé! se m'ha anat una mica l'olla amb les mides, vist de fora semblava més petit..... però és gran i segur que el disfrutarà..... sol!

Només quedava passar per caixa, amb la sort de descobrir que m'emportava l'última caixeta de 10 unitats del cafè Roma de la Nespresso. Una mica de palique amb la jefa , veure les instal·lacions, comentar la jugada amb els currantes i cap a casa que s'ha fet tard i s'han de col·locar les bombetes noves...

dijous, 9 d’abril del 2009

Micciona Pinus Sylvestris

dijous, 9 d’abril del 2009 2
Muaaaaahaaaaaahaaaaa!

Ja són aquí i els podreu trobar a tot arreu!










dilluns, 6 d’abril del 2009

Setmana Manta

dilluns, 6 d’abril del 2009 4
Quina sensació de mandritis aguda em dóna aquesta setmana. No sé si ès pels records del passat quan tenia festa 10 dies seguits o perquè tinc una mica de ràbia interior al pensar que hi ha una gran part de la gent disfrutant d'uns dies de descans mentres jo (i molts daltres) hauré de treballar, amb aquella espècie de desànim zombià que desgana a qualsevol, intentant contar les hores que queden per arribar al dijous a la tarda...

De moment ja ha passat un dia...

dijous, 13 de novembre del 2008

Frustra't Designer

dijous, 13 de novembre del 2008 2
Amb tota la història de l'organització del sopar - festa dels 30 anys, he pogut disfrutar d'una d'aquelles aficions frustrades que tots tenim, en aquest cas és la de dissenyador gràfic. Sempre he disfrutat fen muntatges fotogràfics amb menys o més gràcia, però mai he tingut el temps i la dedicació (sort!) per posar-m'hi seriosament.

Gràcies a això, he deixat camí lliure a gent que realment sap el que fa, com el meu amic, Mr. Art2, el qual va plasmar la idea que portavem al cap en el "paper" electrònic. No hi ha res com dominar Freehand i Photoshop a la perfecció , com per reduir una feina que a mi m'hagués costat 2 setmanes, en 3 hores (això si, el color i els reflexes de les lletres del títol són mèrit meu... un mèrit de casi 2 Hores!!!).

El cartell intenta plasmar el caire festiu del sopar i el que respresentava un estil de música per una part important de la societat de l'època: la música disco i Tony Manero. Tot el que veieu en les diferents seccions està col·locat deliveradament, respectant el caràcter cutril i de colors llampants dels cartells i revistes del moment. I sobretot s'ha de tenir en compte que vaig xalar i riure com una bestiota quan l'estavem fent.

Vens de fiestuki amb mi?

divendres, 24 d’octubre del 2008

Insomni

divendres, 24 d’octubre del 2008 5
... i perquè estic 24 hores online al facebook!
Per la gent que no ho coneix i que no em coneix, els hi és difícil d'entendre perquè una persona pot patir d'insomni. Fins i tot per mi és difícil d'explicar... jo li he donat aquest nom, exactament no sé si el pateixo, però fa tants anys que m'acompanya en les nits divagadores que s'ha convertit en un estat d'ànim, insòmnic.

Jo sempre he dit que pateixo d'insomni perquè em dóna la sensació que no aprofito el dia, dormir, treballar, menjar, cagar i tornem-hi, així que l'únic moment que pots començar a relaxar-te és aquell moment que arribes el vespre a casa i converses una estona amb la parella, sopes i comentes la jugada del dia, veus una estona la tv i la despedeixes amb un petó quan s'en va a dormir... però que és això 3 hores de 24??? és ridícul!
Aquí comença tot el desordre psicològic, ment dèbil amb deliris de nocturnitat i alevosia, ja que també considero que totes les persones em de tenir el nostre moment personal e intransferible per fer allò que ens agrada passar l'estona, ens distreu absurdament o simplement disfrutem inútilment, per mi, aquest moment és "la nuit"... bé, la matinada!

Per altra banda i sent del tot sincer amb mi mateix, no aprofitar el dia tampoc es compensaria mirant un anunci del "Jess Extender" a les 3 de la matinada (... canvi de canal ... Ostres el Tilk del SG1 a Invasió? caram ...), però es que no m'en havia adonat. Internet o Informàtica diversa, Cinema o Series, Llegir o Escriure, "hi ha tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les",... i vull fer esport amb el quim o el martí (o amb la meva xicota...), acabar la puta carrera a la UOC amb el velasco, tocar la guitarra amb el Hernst, ... i creureu que s'ha de perdre el temps dormint? Doncs no, però ja que estic despert... potser que ho comenci a aprofitar, NO!

Per acabar, una dada, amb poca estona en tinc prou per salvar un dia. Ahir vaig dormir 2 hores, ja que intentat lliberalitzar un Sony Ericsson, m'el vaig petar... o això creia, ja que quasi bé 24 hores després el mòvil de moment arrenca... doncs aquest migdia, he dormit 1 horeta més per aguantar la tarda i ara són més de les 3 i on collons sóc??? escrivint al blog davant del coi de portatil, mirant "los 12 del patíbulo" i apunt d'anar a fer un cigarret al balcó... gent, crec que estic realament XALAT!!! Però això potser ja ho sabieu...

No és una situació del tot habitual, però és que no m'extranya que no pilli catxo anant a dormir a aquestes hores intempestives... Ay mareta, ja n'he trobat una de comprensiva, ja!
I per cert Sr Estivill, SI hi ha gent que SI recuperem la son! Amb 2 dies li arruino la clínica!

dijous, 16 d’octubre del 2008

SUPORT A LA GEMMA

dijous, 16 d’octubre del 2008 2
"Hola Gemma, rebuscant pels comentaris he llegit el que t'ha passat i al cap d'uns segons ja estava llegint el teu blog.
I que vull dir amb això? Que en casos com aquest és pitjor el remei que la enfermetat. Ara encara més la gent es preguntarà que s'amaga darrera de tot això.
Ni en els pitjors malsons de la persona que en el seu moment li devia semblar "bona idea" prohibir el debat, es podria adonar del que ha creat... m'el puc imaginar tot inflat i orgullòs... jajaja

Quan et trobes amb situacions tan desagradables com aquesta, no pots més que preguntar-te: que està passant? Fem força perquè no es perdi en l'oblit i es dilueixi posant-hi quilos de temps a sobre... es el que sol passar en moltes ocasions, o sino qui s'enrecorda encara del que va passar amb... infinitat de coses!

Ànims i Enhorabona per no deixar-te intimidar!"

Podeu llegir el que ha passat al seu blog Blog Viniesfera De LaGemma , et quedaràs BO-CA-BA-DAT!

HO HAVEU VIST!

dissabte, 4 d’octubre del 2008

...

dissabte, 4 d’octubre del 2008 2
Estic viu i tinc facebook... pot ser l'inici d'una bonica amistat...

dijous, 29 de maig del 2008

Fent l'INDIO

dijous, 29 de maig del 2008 6
Potser ja ha arribat el moment de parlar sobre el tema..... com que quasi bé tothom ja la deu haver vista, no ofendrem a ningú amb el debat que ha provocat la 4a part del Dr. Jones.
Per començar, m'agradaria exposar que és una película que no et deixa indiferent, com a mínim als fervents seguidors d'aquesta llegenda.
Reconec que en un primer moment em va deixar una mica fred, sobretot el final, però segons van passar les hores, trobava un punt d'unió amb els anteriors episodis viscuts, que em provocava un augment en la meva satisfacció per aquesta última part.
Indiana Jones y el Reino de la calavera de Cristal, no deixa de tenir la mateixa estructura que les anteriors, i una bona utilització de l'aventura, els descobriments, l'acció, la sorpresa, l'humor, l'emoció, l'ironia i la fantasia, perquè no oblidem que el Dr. Jones no existeix, és un personatge de ficció!
D'acord que es subsitueixen els nazis pels rusos, les serps o rates o cucs per formigues culones, l'arca o les pedres o el grial per una calavera d'extraterrestre, el Sr. Toth o el sacerdot Mola Ram o el milionari Walter Donovan per la Irina Spalko, en Marcus o el Tapón o el Sallah pel traidor i amic Mac, el River Phoenix o el Sean Connery pel Shia Lebouf, la Marion o la Willie o la dra. Elsa Shneider per la ..... Marion??? un altre cop! les persecucions a cavall, sidecar, zeppelin, bola gegant, avions, lanxes per motos i cotxes amfíbis, el desert o la selva o els rius per la muntanya, ... etece, etece i etece.
Tantes similituds que mantenen l'esperit del personatge i et fa disfrutar de la película des del principi fins al final. Crec realment que serà necessari visualitzar-la una segona vegada per anar descobrint tots els petits detalls que farà que sigui una quarta part digne de la continuació de les tres primeres.

En resum, al final resulta qe m'ha agradat més que ahir i menys que demà, perquè un heroi és un heroi, a les bones i a les dolentes, pot esquivar bales, sobreviure a explosions atòmiques dins d'una nevera, a dards mortals, a espases, a arenes movedisses, a caigudes en moto i de cascades de 200 metres, a que tota una piràmide maya s'et vingui a sobre, amb les pallises d'un gegant rus... a tot! i m'encantaaa!

I vosaltres que en penseu???

dimecres, 30 d’abril del 2008

Sorry for my... íngles

dimecres, 30 d’abril del 2008 4
Com que allò promés és deute, i amb tantes coses que han passat durant un mes, que millor que tornar a posar-se mans a l'obra per posar-me al dia, així que agafarem el toro per les banyes i començarem a posar una lletra darrera a una altra intentant formar paraules i frases que s'entenguin minimament.
Un parell de notícies del dia d'avui, el Puret i El Viejo van guanyar la semifinal del campionat de dards de la Penya Bètica i el Primo presenta disco aquesta nit al Cau de tarragona, Respekt Mark està en la casa! ah! i ahir va tornar House!
Apa i a Googlejar com bojos!

dijous, 27 de març del 2008

JA PUC MARXAR

dijous, 27 de març del 2008 5
Desconfiats!

Però si jo ja ho sabia que no hi hauria cap problema per poder marxar cap a Londres. El procés va ser ràpid i molt senzill, això si, una vegada estàs a lloc amb tot el necessari.

A primera hora del matí, i extranyament puntual, vaig arribar a l'edifici antic on es feien abans els famosos DNI (cues impossibles, horaris pitjors), però resulta que fa poc que ho han canviat, ara podeu localizar-lo just davant del Centre Comercial Eroski de Tarragona, al número 20. A més a més, et fan el nou DNI electrònic, i entregat al mateix moment.

Quina va ser la meva sorpresa en el moment en que vaig entrar, em van donar número per fer el passaport aquell mateix matí. Però després de preguntar si amb la denúncia és podia fer el passaport, em van donar la mala notícia: sense carnet, no hi ha passaport... i com que m'havien robat el carnet caducat just el dijous passat de setmana santa en que tot estava tancat per ser dia festiu quan feia dos semanes que tenia el viatge i tenia que informarme de tot això que ara estic exposant d'una parrafada... doncs sort de la modernització dels documents, ja que gràcies al dni-e (6,80 €) i al passaport-e (17,20 €), vaig poder aconseguir hora aquell mateix migdia per fer-ho tot al moment.

Després d'un viatge llampec de tornada i anada del Vendrell (vaig aprofitar per actualitzar les fotos de carnet al fotoprix, 5 minuts i 5,90 € per 8 fotos carnet i un parell més de grans, encara m'en recordo de les fotos a cal Guixens, una hora preparant la foto amb fons blanc, 2 hores d'espera i a retallar les 4 fotos amb la guillotina... com ha canviat), amb una hora i mitja, una foto i 24 euros després, va quedar tot apunt i enllestit, patada al cul i respiració profunda de tranquilitat per la feina ben feta. L'únic que no em va agradar és l'absurd moment d'espera davant la persona que t'està fent el carnet electrònic, entre 5 i 10 minuts mentres és carrega la teva informació al chip del nou DNI (al final et donen el número secret, a l'estil tarjeta de la Caixa), perquè no saps ben bé que has de fer (res!) o que has de dir (res!), a mi em posava histèric, ja que per no llegir, no hi ha quasi bé ni cartells a les parets per poder disimular, igual que a la sala d'espera, el mateix cartell de quines són les fotos vàlides pel carnet i les que no, llegit unes 35 vegades. També s'hauria de recalcar que el format del nou carnet té un rollo sudamericà... mmm... o potser no?

No haurieu de patir tant i confiar més en la floreta que porto enganxada sempre al cul.




Punt i final, directe a l'aeroport per anar cap a Londres, a disfrutar de la ciutat amb bona companyia, Camdem, el Soho, Picadilly, Big Ben, Buckingham Palace, British Museum, ... i taaaaantes coses..... em sembla que hi hauré de tornar, i això que encara no hi he anat!

Gràcieeeeeeees a tots pel regal!

"Calabossu" Googlejat: només 1 - 4 de 4 de calabossu en tota Catalunya.

dimecres, 12 de març del 2008

EL RE-ENGANXE!

dimecres, 12 de març del 2008 4
El remedio..... pegamento IMEDIO, no es solo un pegamento, es pegamento y MEDIO!



Després d'uns dies out, ara toca tornar al peu del canó, amb les xorradilles de turno y els vostres comentaris ocurrents de sempre. Qui diria que només fa tres dies, no... que us pensaveu que m'havien passat les ganes... doncs no tindreu aquesta sort!!! Així, que a aguantar-se!
Tinc temàtica per rato, desde els resultats de les eleccions, el chiki-chiki d'eurovision freak, Torrebruno, Horacio Pinchadiscos, los pajaritos, Cicciolina, Sabrina i Samantha, Mazinger Z, Suprunaman, Naranjito, Fama, els famosos entrenocilles de pa, Parchís, Groucho Marx, Eugenio i Gila,....... i milers més! No acabaria mai!

Per començar, l'últim friki de la temporada! Aquest any a Eurovisió pot ser espectacular, entre el ninot del pavo, el iaiu rapero, el cantant amb la gallina, i el chikilicuatre!!! No es pot perdre!




LETRA DE LA CANCION RODOLFO CHIKILICUATRE - BAILA EL CHIKI CHIKI EUROVISIóN 2008 (BAILA EL CHIKI CHIKI EUROVISIóN 2008)
Perrea, perrea!
El chiqui-chiqui mola mogollón,
lo bailan en la China y también en Alcorcón.
Dale chiqui-chiqui a esa morenita,
que el chiqui-chiqui la pone muy tontita!
Lo baila Rajoy,
lo baila Hugo Chávez,
lo baila Zapatero,
mi amol, ya tu sabeh!
Lo bailan los brothers,
lo baila mi hermano,
lo baila mi mulata con las bragas en la mano!
Y el chiqui-chiqui se baila así:
1! EL BREIKINDANCE!
2! EL CRUSAÍTO
3! EL MAIQUEL YASON
4! EL ROBOCOP!
Baila chiqui-chiqui,
baila chiqui-chiqui,
lo bailan los heavys y también los frikis!
Lo bailan en la cárcel,
lo bailan en la escuela,
lo baila mi madre y también mi abuela!
Lo canta el tigre puma con su traje a rayas
y Juan Carlos le dice: ¿Porqué no te callas?
En el velatorio del Padre Damián,
pusieron el chiqui-chiqui y el muerto a bailar!
Y el chiqui-chiqui se baila así:
1! EL BREIKINDANCE!
2! EL CRUSAÍTO
3! EL MAIQUEL YASON
4! EL ROBOCOP!


"eurovision freaky" googlejat: aproximadamente 82.300 de eurovision freaky

dimarts, 4 de març del 2008

Debat 2.0

dimarts, 4 de març del 2008 4
Ampliant el ja comentat primer debat, avui em pogut veure per una gran part de les televisions a nivell estatal el segon debat entre Zapatero i Rajoy. Objectivament no em pogut veure una gran diferència de formes amb l'altre debat, però potser si de contingut. M'explicaré.
La tàctica ultradretana de desqualificacions i propostes buides, de demagogia, de xenofòbia, de falsetat, d'un atac feixista contra catalunya i el català, no a funcionat davant l'intent d'exposar propostes més o menys encertades, però amb sentit, sentiment i funcionalitat. Espero que les previsions és compleixin i que aquest personatge mai pugi al poder, almenys mentres jo o alguna de les meves generacions decendents estiguin vives.
Una menció a part és mereixen els posteriors debats, tan a Cuatro, amb estudiants universitaris a Barcelona, amb la típica pija pepera amb ganes de donar la nota. Com a la Sexta, amb el desa-re-aparegut San Sebastian (No confondre amb la del PP). I això si a LA 1, al programa 59 segons, on hi ha 2 dels personatges més odiats de la TV (perquè de la radio, ja sabem tots qui és oi...), Miguel Ángel Rodriguez i José Antonio Sentís, en front de 2 dels meus ídols televisius de debat, Margarita Saenz-Diez i José Maria Calleja, QUINS CRAAACKS! Són boníssims.


ODA A RAJOY

RAJOY, GRÀCIES! GRÀCIES DE TOT COR DE FER-ME SENTIR ORGULLÓS DE SER CATALÀ. PER PROVOCAR EN MI UN SENTIMENT DE PASSIÓ PER LA HISTÒRIA DE LA MEVA LLENGUA QUE FEIA ANYS QUE NO VIVIA. PER FER-ME SENTIR VIU I QUE TINC SANG A LES VENES. QUE ENCARA SÓC CAPAÇ DE LLUITAR PER ALLÒ QUE CREC. PER FER-ME ESTIMAR DE NOU LA MEVA TERRA, LA QUAL PER CULPA DE LA RUTINA T'EN OBLIDES D'ELLA. GRÀCIES PER AGRAÏR A LA VIDA I ALS MEUS PARES QUE M'HAGIN PARIT AQUÍ. PER HAVER-ME DONAT L'EDUCACIÓ QUE HE TINGUT. QUE M'HAGIN DONAT UNS VALORS I UN CARÀCTER PER RESPECTAR ALS DEMÉS. PER MANTERIR-ME FERM EN LES MEVES CONVICCIONS. PER HAVER-ME ENVOLTAT DE GENT AMB ELS QUALS COMPARTEIXO ELS MEUS IDEALS I QUE ESTIMEN UN PAÍS PEL QUAL EM LLUITAT DESDE FA MOLTS ANYS I QUE TINC GANES DE TORNAR A DEFENSAR FINS A L'ÚLTIM ALÈ QUE SURTI DEL MEU COR CATALÀ!


VISCA CATALUNYA!


M'agradira poder escriure milers de linies, però els meus coneixements limitats i la son no em permeten més. Espero que la conciència en forma de nena que té aquest home al cap, el fagi entrar en raó per una vegada a la seva vida, i s'interessi per ajudar el seu país enlloc de ser un dels més grans incitadors a la violència, a l'odi, a la discordia i a l'enfrontament, que ha creat la història. En certa manera, aquest caràcter incendiari, malfactor, sibilant, amb nocturnitat i alevosia, em recorda a cert alemany bigotut i malparit, que pululava per europa a mitjans del segle passat... que hi farem! Per això existeix la Democràcia, no? Sort que existeixen els guinyols...


Bona Nit i Bona Sort

dimecres, 20 de febrer del 2008

TEO GOES TO LONDON.

dimecres, 20 de febrer del 2008 4
PART 1 de 2 o de 3 (encara no ho sé... serà com el Senyor del Culs Petits)


Ja sóc aquí, després de dos dies de baixa merescuda, el Teo ha anat al cole, el Teo ha anat al zoo, el Teo ha anat a comprar i el Teo s'en anirà a Londres amb la Tea! No el Tè (que no estic començant a practicar l'anglès), sino amb la senyora de Teo.

Que us haig d'explicar, que no sapigueu... doncs que m'ha quedat un excedent de menjar i beguda important, ja se sap que en aquests casos sempre tires per llarg, però em sembla que em vaig passar 3 pobles, tot i que vau veure més que una manada de camells repostant pel Dakar. Amb la despensa plena amb 6 bosses de patates, 2 kilos d'olives, 2 bosses de cacahuets, 8 botelles de cola, 6 de llimonada,5 de cava, unes tantes de vi, baileys, crema catalana, whisky, ron, vodka, martini, ginebra, part de l'abecedari i segur que alguna cosa més de la qual no quiero acordarme... tinc el dubte de quin ús li haig de donar, tinc diverses opcions:

- Ho torno o ho venc a algun inocent (als pakis o als xinus)

- M'ho bec tot (poc factible si vull tenir fetge per anys)

- Monto un bareto (ja tinc el nom, Las Barvi, ho heu de repetir 10 vegades ràpid i ho entendreu)

- Ho vaig colocant de festa en festa (ja em veig amb 115 anys xumant de la botella de martini)

- O us ho regalo tot a vosaltres.....

així que quan en demanarieu pel lot complert???

Fora problemes secundaris, la veritat és que us haig d'estar agraïts a tots per la vostra col·laboració i dedicació, va ser alucinant com va anar la nit. Pel bé de la meva salud espero no repetir-ho, i pel de la "Jefa", segur que no! Especial agraïment a dues persones, les quals les anomenarem la Doble M, o M&M (com el cantant de rap emanems, no?), emulant la famosa dupla brasilenya RoRo. Van ser les autèntiques cracks del cap de setmana, el 50 % dels agraïments són per elles. També és mereixen una menció especial al brother, a la dona dels pastissos i el senyor de les salsitxes per la feina feta d'ambdós, i a la seva filla, per ser la triunfadora de la festa.

I com a plat fort un grandissim agraïment tant al fondo norte (la super troupe) com al fondo sur (la family i the uni unit, a la companya de pin y pon y als del basket, merci per venir em va fer molta ilusió). Tius quins fitxatges que heu fet! Als Papàs per haber vingut, al Chiwi i la ballarina, al Garra i la mestressa, al Purito i l'almeja a terra (yeeeah! gràcies de tot cor pel video), a l'iker i la reportera, al presi per portar-nos aquest vendaval de dona , a La Veu Ironica (m'encanta tiu!) i l'Air Terapeuta (també moltes gràcies, que sé realment estaves malalta, em sento mig culpable), al Xumaker i la veterinaria, als albinyanencs, al hobbit, els wii's, al cunyat i la jolie, a la Doctora Frijoles (mmm... ehem), als "primos", "primas" i respectius, i a tots aquells que no van venir però van enrecordar-se del meu aniversari, una abraçada a tots. Aqui teniu el video penjat a youtube:



Els regals m'han servit per poder renovar el vestuari que ja tocava... i poder omplir la maleta per anar a Londres, QUINA CANYA! I que sapigueu que em vaig emocionar veient el muntatge del video, tot i que d'altres no van poder dormir després de veure l'evolució de "La Bèstia" of the Pa Beneït!

P.D: Quina porqueria de peli em vau regalar, no val res... als 18 anys va ser la nina inflable sense forats i ara això... no us ho perdonaré mai! jo de vosaltres dormiria amb un ull obert... i que no sigui el de abaix!!!

CONTINUARÀ......................

"Teo" Googlejat: aproximadamente 10.900.000 de teo. (QUE FUERTE, QUE FUERTE, QUE FUERTE! Al posar TEO al google, la cinquena entrada que sortia era aquesta: Teo cumple 30 años · ELPAÍS.com Teo ha cumplido 30 años. Pero que no se asusten sus pequeños lectores: Teo sigue siendo el entrañable y vivaracho niño pelirrojo con jersey de rayas ...) Quina anada d'olla!

"London" Googlejat: aproximadamente 609.000.000 de london

dissabte, 16 de febrer del 2008

FINS ARA!

dissabte, 16 de febrer del 2008 7
D'aquí una estona ens veiem les cares, ja us enterareu del que es bo!!!

QUEDEN 0 DIES! ALL STAR WEEKEND!

Ja hi som!
1...2...3...4...5...6...7...8...9...10...11...12...13...14...15...16...17...18...19...20...21...22...23...24...25...26...27...28...29...i ...20 i 10!

Això ja no hi ha qui ho freni, les cartes estan sobre la taula, no hi ha volta enrera. Quasi 40 persones apunt de donar guerra, esperant afamats que se'ls hi dongui el ranxo, "apretujats" i emputjant als acompanyants del seu voltant, com qual maruja atabalada i amorrada davant la porta de vidre del corte inglés, 1 segon abans de començar la temporada de rebaixes.

Gràcies pel suport i a tots els que heu pogut venir, i als que no o no hi ha hagut manera de localitzar, doncs no us preocupeu, tinc unes birres a la recamara, uns cubatets o algun cafè al piset.

Ara veureu alguna de la gent que ve al sopar, no us espanteu,... són així:



















Ja sé que els que surten a les dues últimes no vindran a sopar, però es que són bonissimes. I poca cosa més, que us ho passeu molt i molt bé demà a la nit, jo us esperaré allí intentant que passeu una nit de entretinguda.

Aquest finde també és l'all star weekend, i no per la quantitat de estrelles i estrellats que ens reunirem demà, sino que a la NBA fan el partit de rookies contra sophmores el divendres, els concursos de triples, mates i habilitats el dissabte, i el partit del All Star East - West el diumenge, qui pugui que ho aguanti i qui no que s'ho grabi i qui no... doncs que no s'ho miri collons! No em toqueu els "col·legues"!

"All Star Weekend" Googlejat: aproximadamente 6.340.000 de all star weekend

"Tocada Dels Col·legues" Googlejat: aproximadamente 222 de tocada dels col·legues

QUEDA 1 DIA!

3... 2... 1... JAAAAA!!!

dimecres, 13 de febrer del 2008

QUEDEN 3 DIES!

dimecres, 13 de febrer del 2008 2
Sembla que va de veres! 3 dies només i ja no hi haurà volta enrera! Hauré d'aixecar la vista i amb el cap ben alt, encaminar-me de manera contudent i ferma cap a la finalitat que el destí m'ha preparat per aquest moment, seguir el camí natural de l'evolució, fins a l'arcada de la trentena que em cubrirà en menys de 72 hores, i que hauré de travessar sense dubtes i amb la seguretat que la vida és eterna, ja que som energia que no s'esvaeix mai, sino que és dilueix en totes direccions, com les ones que es formen quan una pedra cau en una zona d'aigua estancada, formant part d'un tot, de l'univers que ens absorbeix dins les seves entranyes, per tornar a l'origen de totes les coses, el buit...


"Anats de l'olla" Googlejat: aproximadamente 246 de anats de l'olla (som pocs, però tranquils, estem repartits per tot arreu)

dimarts, 12 de febrer del 2008

QUEDEN 4 DIES!

dimarts, 12 de febrer del 2008 2
INVASIÓ!


INVASIÓ DE SMS!


INVASIÓ DE SMS A TOT EL PERSONAL!


Aquesta nit a començat l'atac definitiu a la meva agenda del mòvil! Com a bon aficionat a les pel·licules èpiques i bèl·liques, he utilitzat la tàctica ofensiva del sms-bombing per debilitar-vos les vostres ments i caigueu en la trampa que us he preparat. Només les ments més resistents controlaran els seus dits, els quals, seran capaços d'escriure un sms de retorn, o fins i tot, realitzar la increïble fita de la marcació digital d'una serie numèrica, o sigui, trucar-me!


Entre pausa i pausa de House, i enmig de la modorra provocada per l'episodi d'avui, la calor de l'estufa i ... l'hora que és, intentarem aconseguir un efecte jo-jo, i que salti el resort dels vostres culs, per aixecar-vos del sofà i agafar aquest aparell electrònic, tant molest i alhora tant adictiu i necessari.


Les últimes notícies són que, per una banda, esteu quasi bé tots avisats (PÁSALO!), i per l'altra, que molt al meu pesar, però així ho reclamen les circumstàncies, no es podrà fer la part del Berenar-Party enfocat a tots aquells recents pares (i no tan), on es tenia pensat habilitar una zona adequada amb un inflable del TOTDIVER i decoració adient per la canalla... i pels seus fills i filles. Per aquest motiu, la proposta definitiva feta pel Català, ha estat acceptada per la junta d'associats, i s'avançarà el sopar a les 21:00 hora zulú, perquè tothom pugui venir, ni que sigui una estoneta. Penseu que estarem en un ambient familiar i no haureu de patir per res, tindrem tot el que faci falta al garatge, rodes de cotxe, monopatins, una bici estàtica, canyes de pescar i diversos utensilis del segle XX.

Recordo que es valorarà amb un punt positiu la vostra participació en el tema liquids i sòlids, sigueu concisos, però exposeu la tesina amb seguretat i convicció.

Demà més...

P.D: Bona nit, que jo m'en vaig a veure els episodis subtitulats del Prison Break de la tercera temporada. Entre aquests i els de Perdidos, ja no caldrà que em tregui el First ni vagi a veure la Maria Domingo.

"Pasalo" Googlejat: aproximadamente 309.000 de pasalo

"Passats de voltes" Googlejat: aproximadamente 85.600 de passats de voltes