Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juny del 2009

Adéu Pequeño Saltamontes

dissabte, 6 de juny del 2009 1
Aquesta setmana ens ha deixat l'actor David Carradine, famós per ser el protagonista de la serie Kung Fu, on un monjo Shaolin carregat amb el seu farcell i les seves xancles, tombava pels United States Of America buscant el seu mig germà i salvant als més desvalguts, utilitzant les seves depurades tècniques d'arts marcials, si és que la sabiduria, la paciencia o la ètica li fallaven abans.

El més remarcable de la sèrie, a part del personatge principal, era com l'anomenava el seu mestre durant l'època de formació al temple, "pequeño saltamontes", i la prova en la que sempre fallava, passar per sobre d'un paper de fumar gegant, sense trencar-lo i sense que el seu mestre cec el sentís. També cal destacar que el paper del protagonista estava pensat, en un principi, per l'actor Bruce Lee, però que va ser descartat per tenir les faccions massa orientals..... mmm..... diria que els shaolins són més aviat asiàtics.....

També cal remarcar, el seu paper del malvat Bill, a la famosissima Kill Nill I i II del director Quentin Tarantino. A part d'això, poca cosa més, El Gran Stan, una comèdia carcelaria, on fa el paper de mestre d'arts marcials alcohòlic, fumador i adicte al sexe. Motiu que ens lliga amb les primeres especulacions sobre la seva mort, ja que va ser trobat en un armari d'un hotel de Bangkok, on rodava el seu últim projecte, amb una corda envoltan-li el coll. Descartat el suicidi per part de la familia, la hipòtesis més comentada, és que va ser conseqüencia dels seus extravagants jocs sexuals, masturbació amb autoextrangulació (quan la sang i l'oxigen deixa de circular per la part superior del cap, algun lloc a d'anar a parar..... dic jo....).

Adèu Pequeño Saltamontes!

dissabte, 16 de maig del 2009

Al·lucinant

dissabte, 16 de maig del 2009 0
En J._J._Abrams m'ha deixat amb un pam de nas.

Doble sessió de director, Perdidos Season Finale i Star Trek Origins, valorat positivament per tenir una visió especial i sorprenent en el món de les series de televisió, Lost, Alias o Seis grados, i projectes tan perillosos com Star Trek, sobretot per una persona fan de Star Wars, pel·licula entretinguda per un no-treki, no sé que pensaran ells. Ara només, em faltaria veure M:I:3 aquesta nit i tot aclarit.

Miraré de no anar a dormir gaire tard deprés del XXXè aniversari del Ball de Diables, del Ball de Bastons i XXVè del Caramot . Felicitats!

I sabeu on és va criar aquest productor, escriptor, actor, compositor i director? Doncs a Los Àngeles... cercle tancat!

1er missatge enllaçat d'avui

Àngels i Dimonis

Un apunt, aquest cap de setmana es resol el doblement esperat enigma d'àngels i dimonis.
En primer lloc, la nova pelicula basada en la segona novel·la d'èxit de Dan Brown, Àngels i Dimonis, i escriptor del best-seller, El Codi Da Vinci.
Gràcies a l'estilista de Tom Hanks per canviar-li el pentinat de l'anterior film.

En segon i últim lloc, el duel entre l'angelí Kobe i el demoníac Artest, o Pau i Scola, Lakers - Houston, últim i definitiu partit de les semifinals de la conferència Oest de la NBA, on els primers s'han complicat la vida després d'un últim lamentable partit (que desgraciadament vaig començar a veure, amb un joc ronyós i amb un parcial d'inici inexplicable de 17 - 1).

No fèssim pas el RUC!

3er missatge enllaçat d'avui

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Groucho Marx, geni i figura

dilluns, 20 d’octubre del 2008 5

Actor, còmic i escriptor. Junt amb els seus germans Chico, Harpo i Zeppo, van marcar una època en el món de l'espectacle. Personalment sempre m'han divertit molt, i crec que les seves frases encara es podrien utilitzar actualment en qualsevol dels programes de monòlegs que es fan i segur que donarien la talla, ja que la seva ironia i enginy no tenien límit. És la irreverència en persona, descarat, vividor, caradura, ... senzillament genial. Enriute'n ara del House, Risto, Follonero, Antonio Gasset (del qual m'agradaria parlar-ne un altre dia... un dels grans incompresos del món de la televisió! Amb tot el respecte i carinyo, Que Cabró!) i companyia!

Teniu més informació a la wikipedia. Un recull de les frases que l'han fet famós, no podreu parar de llegir-les fins el final (de la pàgina elrefugiodelaplaya.com):


· Una cita a ciegas puede convertirse en un cerdo con sombrero y un bolso de mujer.
· Jamás aceptaría pertenecer a un club que me admitiera como socio.
· ¿A quien va usted a creer?, ¿a mi, o a sus propios ojos?
· Estos son mis principios. Si a usted no le gustan, tengo otros.
· Él puede parecer un idiota y actuar como un idiota. Pero no se deje engañar. Es realmente un idiota.
· Nunca olvido una cara. Pero en su caso, estaré encantado de hacer una excepción.
· Claro que lo entiendo. Incluso un niño de cinco años podría entenderlo. ¡Que me traigan un niño de cinco años!
· Desde el momento en que cogí su libro me caí al suelo rodando de risa. Algún ida espero leerlo.
· ¿Por qué debería preocuparme por la posteridad? ¿Que ha hecho la posteridad por mi?
· La justicia militar es a la justicia lo que la música militar es a la música.
· La inteligencia militar es una contradicción en los términos.
· Una mañana me desperté y maté a un elefante en pijama. Me pregunto como pudo ponerse mi pijama.
· La televisión ha hecho maravillas por mi cultura. En cuanto alguien enciende la televisión, voy a la biblioteca y me leo un buen libro.
· He pasado una noche estupenda. Pero no ha sido esta.
· Debo confesar que nací a una edad muy temprana.
· usted se ha muerto o mi reloj se ha parado.
· Recordad que estamos luchando por el honor de esa mujer, lo que probablemente es más de lo que ella hizo jamás.
· Partiendo de la nada alcance las mas altas cimas de la miseria.
· Citadme diciendo que me han citado mal.
· El matrimonio es una gran institución. Por supuesto, si te gusta vivir en una institución.
· La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnostico falso y aplicar después los remedios equivocados.
· Es mejor estar callado y parecer tonto que hablar y despejar las dudas definitivamente.
· Bebo para hacer interesantes a las demás personas.
· Solo hay una forma de saber si un hombre es honesto: preguntárselo. Y si responde "sí", sabes que es un corrupto.
· ¿Que por qué estaba yo con esa mujer? Porque me recuerda a ti. De hecho, me recuerda a ti más que tú.
· ¿Servicio de habitaciones? Mándenme una habitación mas grande.
· La política no hace extraños compañeros de cama. El matrimonio sí.
· El secreto del éxito es la honestidad. Si puedes evitarla, está hecho.
· Soy tan viejo que recuerdo a Doris Day antes de que fuera virgen.
· Fuera del perro, un libro es probablemente el mejor amigo del hombre, y dentro del perro probablemente esta demasiado oscuro para leer.
· No puedo decir que no estoy en desacuerdo contigo.
· Detrás de cada gran hombre hay una gran mujer. Detrás de ella, esta su esposa.
· El matrimonio es la principal causa de divorcio.
· Lo malo del amor es que muchos lo confunden con la gastritis y, cuando se han curado de la indisposición, se encuentran con que se han casado.
· Disculpen si les llamo caballeros, pero es que no los conozco muy bien.
· ¿Pagar la cuenta?... ¡Qué costumbre tan absurda!
· Nunca voy a ver películas donde el pecho del héroe es mayor que el de la heroína.
· Me casé por el juzgado. Debería haber pedido un jurado.
· Es usted la mujer más bella que he visto en mi vida... lo cual no dice mucho en mi favor.
· Hasta luego cariño... ¡Caramba!, la cuenta de la cena es carísima... ¡Es un escándalo!... ¡Yo que tú no la pagaría!
· Señorita... envíe un ramo de rosas rojas y escriba "Te quiero" al dorso de la cuenta.
· El verdadero amor sólo se presenta una vez en la vida... y luego ya no hay quien se lo quite de encima.
· No piense mal de mí, señorita. Mi interés por usted es puramente sexual.
· Está loca por mí. ¡Qué mujer no lo está! Yo sé que va usted a preguntarme cuál es mi secreto... ¡Voto al diablo que sois osado! El secreto es no darles a entender que se las quiere. No ir nunca tras ellas. Que ellas vayan detrás de ti. Hay que avivar el cariño del amor con el abanico de la indiferencia... (Los Hermanos Marx en el Oeste)
· Oh! Nunca podré olvidar el día que me casé con aquella mujer... Me tiraron píldoras vitamínicas en vez de arroz.
· ¿Quiere usted casarse conmigo? ¿Es usted rica? Conteste primero a la segunda pregunta.
- ¿Por qué y cómo ha llegado usted a tener veinte hijos en su matrimonio? - Amo a mi marido. - A mí también me gusta mucho mi puro, pero de vez en cuando me lo saco de la boca.
· M. Dumont: Dime Wolfie, cariño, ¿tendremos una casa maravillosa? Groucho: Por supuesto, ¿no estarás pensando en mudarte, verdad? M. Dumont: No, pero temo que cuando llevemos un tiempo casados, una hermosa joven aparezca en tu vida y te olvides de mí. Groucho: No seas tonta, te escribiré dos veces por semana.
- ¿Me lavaría un par de calcetines? (...) Es mi forma de decirle que la amo, nada más.
· Cásate conmigo y nunca más miraré a otro caballo.
· No permitiré injusticias ni juego sucio, pero, si se pilla a alguien practicando la corrupción sin que yo reciba una comisión, lo pondremos contra la pared... ¡Y daremos la orden de disparar!
· ¡Cavar trincheras! ¡Con nuestros hombres cayendo como moscas! No tenemos tiempo para cavar trincheras. Las tendremos que comprar prefabricadas.
· "Chico: Un coche y un chófer cuestan demasiado. He vendido mi coche. Groucho: ¡Qué tontería! En su lugar, yo hubiera vendido el chófer y me hubiera quedado con el coche. Chico: No puede ser. Necesito el chófer para que me lleve al trabajo por la mañana. Groucho: Pero, ¿cómo va a llevarle si no tiene coche?. Chico: No necesita llevarme. No tengo trabajo."
· Oiga mozo, ¿y no sería más fácil que en lugar de intentar meter mi baúl en el camarote, metiera mi camarote dentro del baúl?
· Perdonen que no me levante. (Epitafio de Groucho)
· Que de le den el 10% de mis cenizas a mi promotor artístico.
· Mi madre adoraba a los niños. Hubiera dado cualquier cosa porque yo lo fuera.
· Si quisiera un centavo rompería la hucha de mi hijo -si tuviera un hijo-.
· Supongo que había que inventar las camas de agua. Ofrecen la única posibilidad de beber algo a media noche sin pisar al gato.
· Durante mis años formativos en el colchón, me entregué a profundas cavilaciones sobre el problema del insomnio. Al comprender que pronto no quedarían ovejas que contar para todos, intento el experimento de contar porciones de oveja en lugar del animal entero.
· Es una tontería mirar debajo de la cama. Si tu mujer tiene una visita, lo más probable es que la esconda en el armario. Conozco a un hombre que se encontró con tanta gente en el armario que tuvo que divorciarse únicamente para conseguir donde colgar la ropa.
· Dices que conociste a John en un ascensor, y mi pregunta es: ¿subía o bajaba? Esto es muy importante porque, cuando bajamos en un ascensor, siempre tenemos una sensación de vacío en el estómago que a veces puede confundirse con amor. En cambio, si subía, se trata de un caso claro de flechazo a primera vista, y también demuestra que John es un joven en periodo de ascenso. (De una carta a su hija Miriam)
· Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna…
· Hace tiempo conviví casi dos años con una mujer hasta descubrir que sus gustos eran exactamente como los míos: los dos estábamos locos por las chicas.
· En las fiestas no te sientes jamás; puede sentarse a tu lado alguien que no te guste.
· He disfrutado mucho con esta obra de teatro, especialmente en el descanso.

Només m'ha decepcionat una cosa, conèixer la veritat del seu enterrament... el van incinerar i a la seva làpida no hi posa res! Quina injusticia!!!

dijous, 29 de maig del 2008

Fent l'INDIO

dijous, 29 de maig del 2008 6
Potser ja ha arribat el moment de parlar sobre el tema..... com que quasi bé tothom ja la deu haver vista, no ofendrem a ningú amb el debat que ha provocat la 4a part del Dr. Jones.
Per començar, m'agradaria exposar que és una película que no et deixa indiferent, com a mínim als fervents seguidors d'aquesta llegenda.
Reconec que en un primer moment em va deixar una mica fred, sobretot el final, però segons van passar les hores, trobava un punt d'unió amb els anteriors episodis viscuts, que em provocava un augment en la meva satisfacció per aquesta última part.
Indiana Jones y el Reino de la calavera de Cristal, no deixa de tenir la mateixa estructura que les anteriors, i una bona utilització de l'aventura, els descobriments, l'acció, la sorpresa, l'humor, l'emoció, l'ironia i la fantasia, perquè no oblidem que el Dr. Jones no existeix, és un personatge de ficció!
D'acord que es subsitueixen els nazis pels rusos, les serps o rates o cucs per formigues culones, l'arca o les pedres o el grial per una calavera d'extraterrestre, el Sr. Toth o el sacerdot Mola Ram o el milionari Walter Donovan per la Irina Spalko, en Marcus o el Tapón o el Sallah pel traidor i amic Mac, el River Phoenix o el Sean Connery pel Shia Lebouf, la Marion o la Willie o la dra. Elsa Shneider per la ..... Marion??? un altre cop! les persecucions a cavall, sidecar, zeppelin, bola gegant, avions, lanxes per motos i cotxes amfíbis, el desert o la selva o els rius per la muntanya, ... etece, etece i etece.
Tantes similituds que mantenen l'esperit del personatge i et fa disfrutar de la película des del principi fins al final. Crec realment que serà necessari visualitzar-la una segona vegada per anar descobrint tots els petits detalls que farà que sigui una quarta part digne de la continuació de les tres primeres.

En resum, al final resulta qe m'ha agradat més que ahir i menys que demà, perquè un heroi és un heroi, a les bones i a les dolentes, pot esquivar bales, sobreviure a explosions atòmiques dins d'una nevera, a dards mortals, a espases, a arenes movedisses, a caigudes en moto i de cascades de 200 metres, a que tota una piràmide maya s'et vingui a sobre, amb les pallises d'un gegant rus... a tot! i m'encantaaa!

I vosaltres que en penseu???

divendres, 23 de maig del 2008

INDY

divendres, 23 de maig del 2008 3
Y hasta aqui puedo leer...


un altre dia en parlarem...

dimecres, 27 de febrer del 2008

Ara Si Que El The Winner Is...

dimecres, 27 de febrer del 2008 0
Follonero... no, no, no .... JAVIER BARDEM!

Oscar al millor actor secundari per, No es pais para viejos, on intrepreta a un assasí en serie amb pentinat que ni el llongueras amb un tallagespa i enxufat d'extasis.

Desde Pernil, Pernil, que jo ja veia que aquest noi arribaria lluny. Moltes comedies no ha fet, i podriem dir que s'ha caracteritzat per papers dràmatics, durs i sexualment actius o morbosos (Recordem Edades de Lulú, Huevos de oro, Boca a Boca, Entre Las Piernas). D'acord que es un "tipical spanish", però el veig amb força seny (de cara a la galeria, després potser és un sobrat, però aixó ja no es pot controlar), campexanu, amb el cap ben amoblat, i s'ha de reconèixer que és de lo milloret de la zona, ni actors comercials (una vegada a Hollywood) com l'Antonio Banderas, ni la patètica i sempre doblada inclús a l'espanyol, la Pe!

Javier Bardem
jueves 1 mayo 1969
Las Palmas de Gran Canaria (España)

Biografia
Miembro de una familia tradicionalmente vinculada al mundo de la interpretación. Su madre es la actriz Pilar Bardem y sus abuelos los también actores Rafael Bardem y Matilde Muñoz Sampedro; además es sobrino del director de cine Juan Antonio Bardem y sus hermanos Mónica y Carlos también se dedican a la actuación.

Filmografia (Info treta de Yahoo Cine)


Diuen que va ser la nit dels oscars més europea de la història, fins i tot la millor pelicula estrangera va ser l'austríaca, Los Falsificadores. El Millor Actor pel britànic, Daniel Day Lewis per Pozos de Ambición. La millor Actriu per la francesa, Marion Cotillard per La Vida en Rosa, la britànica Tilda Swinton per Michael Clayton. Tot i que els triunfadors van ser els germans Coen, dos pillats de la vida, que van aconseguir els Oscars a la millor pelicula, el doblet amb el millor director i el triplet amb el millor guió adaptat.


MES OSCARS, INFO I GUANYADORS (ADN) i (hoycinema)



"No Me Llames Follonero, Llamame Follo" aproximadamente 63 de no me llames follonero, llamame follo. Mencio especial del jurat, per haber conseguit que el president Zapatero digués, com de passada, el nom de Javier Bardem, al debat amb Rajoy. Com deia el SJ, estava cantat quan podria treure el tema... mal-llamps de guionistes!