QUE FAS?

Hi ha coses que no entendré mai. Porto quasi bé 2/3 de la meva vida tombant per tot arreu, sortint de juerga, repassant-me tots els concerts de la comarca i més enllà, fins a horaris interminables, quan només queda la crème de la crème i molta malalatia, m'he trobat gent de totes les edats totalment inestables mentalment i he vist moltes bronques, anades d'olla i pillamenta, però no hi he estat mai al mig perquè sóc un home de pau.

Així que no entenc com ahir em va poder passar una cosa que no m'havia trobat mai.
Situació de dissabte a la nit, has anat a sopar amb la parella, estàs de bon rollo, el teu primo toca a Sant Jaume i l'hi has promés que l'aniràs a veure. La teva xicota fa retirada per malestar i et treus de la màniga un últim recurs, truques al colega de turno i l'acabes liant per venir. No beus res, és un concert de vell, de relax i passar-s'ho bé i anar a dormir.

Arribes al concert i hi ha bon ambientillo. Molta gent coneguda tomba per allí, veig a la meva cosina i anem amb ells. Agafem un parell de cerveses i ens apalanquem al costat de l'escenari, escoltant als trinxerus i tota la colla fent un ambient de festeta. COI! veig al company Edgar tocant la guitarra i em fa gràcia... i aquí s'acaba la nit... s'acosta un sonat i li vol agafar el got de males maneres amb el company. Evidentment, tenim 30 tacus i no estem per romanços, tot i això, el meu amic prèn la paciencia d'explicar-li gentilment que pot anar a la barra a donar la tabarra perquè el convidin. M'el miro una mica parat perquè no entenc que caram vol, i després d'una menjada d'orella important (tiu no t'enrolles, que no tinc pasta, donem la birra, bla bla bla), el pillat s'enretira 3 metres. Li comento per lo bagini amb el meu colega que volia el sonat de turno, i de cop i volta, passa una mà tallant l'aire entre els dos, picant violentament el got de cervesa i tirant-lo a terra mentres es sent una veu cridant GRÂCIES!

Ens girem, i veiem el burru enretirat 3 metres, provocant-nos amb cara de girat que l'anessim a buscar, amb ganes de gresca de la bona i passat de voltes del tot. En aquell moment et passa un rampell pel cap, però gràcies que tens 2 dits de front i t'en oblides al moment cridant: QUE FAS!? ESTÀS SONAT O QUÈ!? Repetint-ho 3 vegades, esperant que el teu cervell torni a lloc i pos-hi seny a la situació.

Evidentement passes d'ell i et gires lentament endavant, veient com 2 burrus més arriben xocant les mans amb ell i rient. Han passat els nervis del moment, però quedes tens, de mal rollo, paranoic i amb un ull al clatell vigilant alguna possible tornada a l'atac amb pitjors conseqüencies. Sincerament, et fot el concert enlaire! Tot per un personatge borderline sense més aspiracions que sortir el cap de setmana per poder trobar una bona bronca, PATÈTIC!
Sort del "Primo" RespektMark i dels Incoherent Band i la resta de Col·laboradors (fins i tot el transformista que s'ha portat de Madrid, trillat del cap... Gerard s'havia de dir...!) que són els únics que em van fer desconectar de la situació i disfrutar del concert amb un somriure a la boca (tot i que continuava amb el tercer ull ben obert, per si les mosques...). Havia passat el pitjor, et trobes amb tota la troupe que has anat coincidint a tots els concerts i et fas "unes risses" amb tots. Vas tombant cap aquí i cap allà, xerrant amb tot quisqui, el Sergi de la Uni, El Sergi Rally, El Meloco, El Janju de Llorenç, La Laia, La Amanda, El Marc del Bàsquet (Si! el de Sta. Oliva, amb un tros de rossa!),... etc i tant feliç!

Vam sentir que algú havia baixat els ploms i la taula de só havien tingut problemes, que algun liante va fotre mà de la caixa de pasta de la gent de la barra, que algú havia montat una bronca a la barra... i vam lligar caps... era el mateix. I a que no sabeu com va acabar? Doncs com no! Al cuartelillu amb els mossos!
Així que a ritme de Reagge li dedicaré la Moraleja de la situació.

Si te vienes al concierto,
a pasarlo divertido,
mantén un ojo abierto,
por si hay algun perdido.
Si te pones un poco xulo,
y al Quim le quitas la birra,
te iras a tomar pol culo,
con nuestros amigos de la policia.


El que em sap greu de veritat és que per un dia que liu el meu amic (que ja estava a casa tranquil), i em fa el favor de venir amb mi per passar l'estona, que hagués tornat a casa amb un ull de vellut... i com ho expliquem a les dones!!! Segur que no ens deixen sortir mai més junts!!! JEJEJE!
SI ÉS QUE JA TENIM UNA EDAT!

SI, M'agrada!

Curiositats, casualitats, "cabòries", paranoies i teories diverses són temes que sempre ens ronden pel cap. Situacions que a tots ens passen i que en algun moment de les nostres vides dediquem 5 minuts en pensar perquè, com, quan i on passen.
Desde la més gran de les veritats, a la més petita de les absurditats, és igual, qualsevol d'elles és factible tenir-ne una teoria més o menys encertada, més o menys irreal, més o menys divertida, més o menys adequada, més o menys compartida o més o menys creïble.
A mi com a molts de vosaltres també em passa, i com no, m'agradaria parla-ne. Aquest cap de setmana n'he ratificat una d'elles, la podriem anomenar: Degustació d'un mateix plat de forma reiterada. En aquest cas, els ingredients d'aquest plat estan formats per:
- 1 gendre golafre
- 1 sogra complaent
- 1 primer plat contundent
- 1 ingredient especial
- 1 dinar familiar
- 1 comentari d'ingredient negatiu
- 1 comentari positiu
- i una mica de pa.
La recepta és prepara de la següent manera:
- Agafem un dinar familiar i el posem en algun diumenge qualsevol. I afegim un gendre golafre farcit de fam amanit amb una mica de pica-pica (a escollir chips, olives, escopinyes,...). Ho complementem tot amb un primer plat contundent, en aquest cas, rellom ("solomillo" en softcatalà) a la poma. En aquest moment, seria el moment adequat per afegir alhora però lentament, els dos comentaris, primer el d'ingredient negatiu ("doncs mira que a mi no m'agrada la poma") enllaçat amb el positiu ("però és que t'ha quedat bonissima cuinada d'aquesta manera i el rellom està molt gustós... bla,bla,bla"). La quantitat és deixa a gust del consumidor.
Una vegada acabat, recomanem la sucada de pa fins a deixar el plat ben net, és el toc final definitiu que deixarà aquell regust deliciós a la boca durant tota la tarda.
Per acompanyar aquest plat,
és necessari un bon got de sinceritat.
Bona cuina!
Amb tot això i gràcies a la mà magistral d'una sogra complaent, us puc garantir que durant les properes setmanes de dinars familiars tindreu la fantàstica ocasió de degustar aquest meravellós menú una vegada i una altra, fins que trobeu el moment adequat de dir: És veritat que el Joan fot unes paelles d'arrós collonudes?
I tornem a començar...