SI, M'agrada!

Curiositats, casualitats, "cabòries", paranoies i teories diverses són temes que sempre ens ronden pel cap. Situacions que a tots ens passen i que en algun moment de les nostres vides dediquem 5 minuts en pensar perquè, com, quan i on passen.
Desde la més gran de les veritats, a la més petita de les absurditats, és igual, qualsevol d'elles és factible tenir-ne una teoria més o menys encertada, més o menys irreal, més o menys divertida, més o menys adequada, més o menys compartida o més o menys creïble.
A mi com a molts de vosaltres també em passa, i com no, m'agradaria parla-ne. Aquest cap de setmana n'he ratificat una d'elles, la podriem anomenar: Degustació d'un mateix plat de forma reiterada. En aquest cas, els ingredients d'aquest plat estan formats per:
- 1 gendre golafre
- 1 sogra complaent
- 1 primer plat contundent
- 1 ingredient especial
- 1 dinar familiar
- 1 comentari d'ingredient negatiu
- 1 comentari positiu
- i una mica de pa.
La recepta és prepara de la següent manera:
- Agafem un dinar familiar i el posem en algun diumenge qualsevol. I afegim un gendre golafre farcit de fam amanit amb una mica de pica-pica (a escollir chips, olives, escopinyes,...). Ho complementem tot amb un primer plat contundent, en aquest cas, rellom ("solomillo" en softcatalà) a la poma. En aquest moment, seria el moment adequat per afegir alhora però lentament, els dos comentaris, primer el d'ingredient negatiu ("doncs mira que a mi no m'agrada la poma") enllaçat amb el positiu ("però és que t'ha quedat bonissima cuinada d'aquesta manera i el rellom està molt gustós... bla,bla,bla"). La quantitat és deixa a gust del consumidor.
Una vegada acabat, recomanem la sucada de pa fins a deixar el plat ben net, és el toc final definitiu que deixarà aquell regust deliciós a la boca durant tota la tarda.
Per acompanyar aquest plat,
és necessari un bon got de sinceritat.
Bona cuina!
Amb tot això i gràcies a la mà magistral d'una sogra complaent, us puc garantir que durant les properes setmanes de dinars familiars tindreu la fantàstica ocasió de degustar aquest meravellós menú una vegada i una altra, fins que trobeu el moment adequat de dir: És veritat que el Joan fot unes paelles d'arrós collonudes?
I tornem a començar...