Manolo Escobar al Caprosky

Ja estic fart, ja no aguanto més!
M'ho estava guardant per més endavant, però ja no puc portar-ho a dins per més temps! Vull arrancar una campaña contra els carros de supermercat, es pitjor que fer 100 aixecaments de bossa del caprabo, són una font de problemes mentals i de malestar personal, qui s'atreveix a dir que no fa esport si una vegada a la setmana vas a comprar, tinc els braços amb agulletes d'intentar endereçar el collons de trasto!

Que no hi ha servei de reparació de carros de la compra?
Que no poden posar una mica d'oli a les rodes?
Que no poden reciclar els ferros vells i comprar-ne de nous?
Reviseu-los de tant en tant, per favor!!!

S'ha de tenir en compte que aquests aparells són autèntiques armes blanques per la canalla. Segur que molts han tingut el seu primer accident de circulació pujats en alguna d'aquestes eines de creació d'estrés post-laboral.

Tots ells en fila, esperant a l'exterior del supermercat la pròxima víctima inconscient, jugant amb la ignorància i la il·lusió d'aquells que creuen que la propera vegada el carro anirà millor... desgraciats! Només posar la moneda, comencen els estira-i-arronsa amb l'enemic, ja sigui per aconseguir treure el coi de cadeneta, o desenganxar-los de la cua a l'estil joc de la ceba (i això que no tenen braços els cabrons!). Comença la Odisea! I sort que les portes són automàtiques...

N'hi ha de diferents tipus:
- Els Cranc, l'única manera de moure'ls es a base d'estrebades endarrera, o tombar-los del revés i arrossegar-los, no sé perquè però les rodes només tiren en una direcció, totalment il·lògic.
- Els Indecisos, ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra, però mai rectes, pitjor que si m'hagués begut tota la secció de licors.
- Els Politics, ja siguin d'esquerres o de dretes, però pels seus collons que no els fas canviar de parer, et fas un fart d'amorrar-te a les estanteries, que aquell dia compres de tot!
- Els Tossuts, tu vas tranquilament endavant, i de sobte CATACLACK! la roda es queda trabada i fins que no li dones unes puntes de peu i unes emputjades això no tira.
- El "Loco" o Tarat, segur que tots us hi heu trobat, quan de cop i volta arrosegant el munt de ferralla, a una de les rodes se li creuen els cables i comença a tremolar com si tingués parkinson i epilepsia fins que t'arriba als braços i has de parar. Esgotadors!
- Els Castigats, són aquells que pateixen una mica de tots els mals, acabes tan emprenyat, que el deixes a la zona de congelats i vas fent viatges carregat per tot el putu super i omplint el carro, quan es ple, portes tal cabreig que en 2 segons plantes el carro davant de la caixera. Són una versió de "si mahoma no va a la muntanya..." sabeu com va, no?

Al Loro Señores, Les estan embaucando!

Fixeu-vos però com som els tios, que una vegada escollim un carro, aquell és el que ens quedem, ja sigui el més xungo del barri o que quasi bé no el puguis fer anar, només entrar en contacte amb ell ja li has agafat carinyo i ets incapaç de tornar-lo, és com abandonar-lo o rebutjar-lo simplement per un petit defecte que pugui tenir, però és que aquell és el que ens a tocat, digue-li atzar o destí, ì ens haurà d'acompanyar fins a la fi dels nostres dies... o almenys fins a la fi de la compra setmanal!