Indignació no és igual a por

Això és el que sento quan una persona és gasta més de 160 Milions d'euros en 2 jugadors de futbol i en teoria, encara en queden per arribar. No estic pas confús, quan expresso aquest sentiment d'indignació, amb l'agravant de la gent que ho interpreta com a un sentiment de por envers l'equip al que un és aficionat.

Estem parlant de la pitjor època econòmica dels últims anys d'aquest país, quan un senyor decideix aprofitar que els bancs estan a rebossar de diners de l'estat, per a invertir en prèstams a particulars i petits empresaris, en teoria, per revifar l'economia, quan la majoria de gent es queixa perquè no s'els hi concedeix una hipoteca de 120.000 euros per un dret que tenim tothom, el de la vivenda digna, i amb aquest senyor, no se sap com, arriba a un tracte perquè li "deixin" amablement 300 milions d'euros (Crec que uns 50 mil milions de les antigues pessetes, ja que he tingut que fer servir la calculadora, al perdre'm als milers de milions)!
I que no em venguin la moto que aquests diners entren en circulació i poden ajudar a l'economia del país, ja que 65 s'en han anat a italia i 96 a anglaterra. no hi ha res millor que treure pit!

No és por senyors, no, és seny i responsabilitat. Però així som, i el que ens passa... serà perquè ens ho mereixem!