Parkour

Era tard i la foscor de la plaça només es trencava per la llum d'uns pocs fanals.
Anava passejant amb el gos, distret amb els meus pensaments i amb els auriculars escoltant les notícies del dia... quan de sobte, noto una presencia al meu voltant.
Em trec un dels auriculars i paro l'orella intentant sentir els sorolls que m'envolten en silenci.
Unes passes lleugeres i quasi bé sense tocar el terra es dirigeixen cap a la meva direcció.
Em giro a temps de veure la figura d'un atleta encaramant-se al capdamunt del mur de la font, amb dos saltirons felins i àgils, encongint-se en posició observadora una vegada arribat al seu destí, com buscant el lloc i el moment per donar el següent pas.
Un instant i 2 metres i mig després, desapareix de la meva vista per continuar el seu camí, en busca de més obstacles i situacions complicades per superar...

Vaig arribar a la conclusió que era un fanàtic del Parkour, creat per David Belle (Si és que se li pot assignar un creador), o potser us sonarà més el grup dels Yamakasi, una pel·licula francesa sobre la gent que es dedica a practicar aquest activitat, "l'art del desplaçament", només amb l'ajut del nostre propi cos, per poder anar superant tots aquells obstacles o objectes que et vas trobant pel davant, ja siguin bancs, murs, valles, parets, cotxes, edificis... la veritat, es que combinat amb les acros, s'ha convertit en una modalitat esportiva urbana molt espectacular (tot i que en alguns centres comencen a ensenyar.lo), però en alguns casos perillosa si no s'està suficientment preparat. Particularment a mi em xifla, m'haurieu de veure saltant els sofàs de casa, voltejant pel llit de l'habitació, brincant pel la banyera o pujant per les escales de dos en dos! Espectacular!

Aquí en teniu un parell de referències (és molt interessant): Parkour a la pèdia de la Vicky.

I un vvvideuuu del iutup: