Quina sensació de mandritis aguda em dóna aquesta setmana. No sé si ès pels records del passat quan tenia festa 10 dies seguits o perquè tinc una mica de ràbia interior al pensar que hi ha una gran part de la gent disfrutant d'uns dies de descans mentres jo (i molts daltres) hauré de treballar, amb aquella espècie de desànim zombià que desgana a qualsevol, intentant contar les hores que queden per arribar al dijous a la tarda...
De moment ja ha passat un dia...
dilluns, 6 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentarios:
jajajaja estas com un llum!!! quant audios tens?!?!?!??! el e la misa bonissim!!jajaja
si et serveix de consol jo treballo 7 dies, divendres dissabte tot lu dia i diumenge...a lo millor per pena em donen dilluns festa...veees que et dic!
Vos pudieu fer mestres! Mai de música
Doncs no, ara encara estic més deprimit, continuaré vagant pels carrers del poble, rebuscant per les butxaques el temps que vaig perdent en cada moment... per allí van uns minuts... per allà van unes hores... és frustrant!
Vade retro Albert! Quina desgràcia seria per a l'educació d'aquest nostre estimat païs!
La pluja ho esgavellarà tot. A veure que passa al final.
Publica un comentari a l'entrada