Crec que mai havia viscut una situació de bogeria extrema com la d'aquell dia, gent cridant, desllorigant-se el coll amb un SIIIII bemol, plorant i rient al mateix temps, abraçant-se a tothom, pujant per les columnes i les taules de la penya, picant parets i cadires, ... emoció al 1000x1000! Va ser brutal!
Això si, una vegada acabat, et ve a sobre una sensació de relax i incredulitat, com si no sabessis ben bé on estas, mig catatònic, amb pèrdua temporal de memòria de 5 minuts i el cos com si acabèssis de fer una marató.
Ho he tingut que païr, però per fi sóc conscient del que va passar, junt amb la ressaca que ja portavem del cap de setmana passat, i amb la possibilitat demà de guanyar la lliga i el dimecres la Copa del Rey, Quina setmana!
Gallina de pièl! Sobretot els del Pou! Quina Locura!
Gràcies a aquests moments que dóna la vida i Força Barça!
Gràcies Lo Puto Gusiluz!!!
Gladiadors... A conquistar el Colisseum!
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada